SANCHEZ & JORDANA, S.L.

Maig 2023

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

LABORAL

LES DEU CLAUS DE LA NOVA LLEI D’OCUPACIÓ

Llei 3/2023, de 28 de febrer, d’ocupació (BOE núm. 51 d’1 de març de 2023).

1. Una política d’ocupació planificada (articles 1 al 7)

La llei estableix un nou marc d’ordenació de les polítiques públiques d’ocupació i regula el conjunt d’estructures, recursos, serveis i programes que integren el Sistema Nacional d’Ocupació. L’objectiu és desenvolupar la planificació, coordinació i execució de la política d’ocupació i garantir l’exercici dels serveis garantits i l’oferta d’una cartera de serveis adequada a les persones o a les entitats demandants dels serveis públics d’ocupació.

Es planteja una planificació de política econòmica, en el marc de l’estratègia coordinada per a l’ocupació (regulada pel Tractat de funcionament de la Unió Europea). En qualsevol cas, la gestió i el control de les prestacions per desocupació correspon al Govern, concretament, al Ministeri de Treball i Economia Social.

A més a més, aquesta configuració té en compte una dimensió autonòmica i local de la política d’ocupació.

2. Coordinació i acompanyament per a millorar l’ocupació (articles 8, 12, 22 i 56)

La Xarxa de Centres Públics d’Orientació, Emprenedoria, Acompanyament i Innovació per a l’Ocupació constitueix el suport especialitzat del Sistema Nacional d’Ocupació, dirigit a reforçar la dinamització i la coordinació estatal en matèria d’orientació, emprenedoria i innovació per a l’ocupació.

La nova agència articularà la participació dels serveis públics d’ocupació autonòmics en la Xarxa Europea de Serveis Públics d’Ocupació (PES Network). D’altra banda, l’Estratègia espanyola de suport actiu a l’ocupació inclou actuacions d’anàlisis de la dotació a les oficines d’ocupació dels recursos humans i materials suficients per a desenvolupar la feina de tutorització continuada, acompanyament i assessorament de les persones i entitats usuàries dels serveis d’ocupació.

Així mateix, la norma descriu un catàleg de serveis garantits de persones demandants de serveis d’ocupació. Es reconeix el dret d’aquestes persones a disposar d’un itinerari o un pla d’actuació individualitzat, en el termini màxim d’un mes, comptador des de l’elaboració del perfil d’usuari.

3. Xarxa d’informació (article 14)

El Sistema Públic Integrat d’Informació dels Serveis Públics d’Ocupació és l’instrument tècnic de coordinació del Sistema Nacional d’Ocupació que establirà els protocols per al registre de dades comunes i la integració de la informació relativa a la gestió de les polítiques actives d’ocupació i les prestacions per desocupació que tramitin l’Agència Espanyola d’Ocupació, els serveis públics d’ocupació autonòmics i les entitats col·laboradores, i les ofertes i demandes d’ocupació registrades a les agències de col·locació. Inclourà:

L’Agència Espanyola d’Ocupació.

Els serveis públics d’ocupació de les comunitats autònomes.

Les agències privades de col·locació.

Les entitats col·laboradores dels serveis públics d’ocupació.

4. L’estadística fonamentarà les decisions sobre ocupació (articles 17, 22, 36, 55, 56 i disposició addicional 3a)

La informació continguda en el Sistema Públic Integrat d’Informació dels Serveis d’Ocupació serà la base per al funcionament de les eines de suport a les decisions fonamentades en l’anàlisi de dades i les evidències estadístiques.

El personal responsable de la tutorització i seguiment individualitzat de cada persona demandant de serveis sempre podrà revisar o modificar les decisions i les recomanacions basades en l’anàlisi de dades, desglossades per sexe, i en les evidències estadístiques.

L’Oficina d’Anàlisi de l’Ocupació es constituirà en el termini d’un any, des de l’entrada en vigor de la norma, com una àrea especialitzada dins l’Agència Espanyola d’Ocupació.

5. Nova Agència Espanyola d’Ocupació (articles 18 al 24 i disposició addicional 1a)

Les condicions de la transformació del Servei Públic d’Ocupació Estatal en l’Agència Espanyola d’Ocupació es regularan mitjançant reial decret i després es procedirà a l’aprovació del seu estatut. Aquesta transformació es produirà per cessió i integració global, en unitat d’acte, de tot l’actiu i el passiu d’aquest servei públic; i els drets i les obligacions del Servei passaran de manera universal a l’Agència.

L’Agència tindrà personalitat jurídica pública, patrimoni i tresoreria propis, i s’encarregarà d’elevar al Ministeri de Treball i Economia Social les propostes normatives en matèria d’ocupació, protecció per desocupació i formació en el treball; percebre ajudes de fons europeus, coordinar actuacions amb els serveis públics autonòmics, gestionar l’Observatori de les Ocupacions, etc. Quant als serveis públics d’ocupació de les comunitats autònomes, són òrgans o entitats als quals correspon, en els seus àmbits respectius, la gestió i el desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació, així com garantir la prestació dels serveis d’ocupació, comuns i complementaris.

6. Dos tipus d’entitats col·laboradores (articles 25 al 27)

La norma distingeix dos tipus d’entitats col·laboradores:

Les entitats públiques col·laboradores, que treballaran amb l’Agència d’Ocupació i els serveis autonòmics. També es podrà determinar la col·laboració amb altres entitats públiques.

Les entitats privades d’ocupació col·laboradores: aquelles que intervinguin en el camp de les polítiques actives d’ocupació, dins una autonomia o dins i fora. La col·laboració d’entitats sense establiment permanent a Espanya és factible. També es preveuen acords marc de col·laboració entre aquests òrgans privats i la nova agència i els serveis públics autonòmics.

7. Importància de la intermediació laboral (articles 40 al 46)

La intermediació laboral es defineix com el conjunt d’accions destinades a proporcionar a les persones treballadores una ocupació adequada a les seves característiques i facilitar a les entitats ocupadores les persones treballadores més adequades als seus requeriments i necessitats.

Podrà comprendre les actuacions següents: prospecció i captació d’ofertes de treball, posada en contacte d’ofertes de treball amb persones que busquen una ocupació, per a la col·locació o la recol·locació; selecció de persones que poden ser idònies per a un lloc de treball (de manera que s’eviti qualsevol biaix o estereotip de gènere, edat o discapacitat); oferir els suports necessaris a la persona sol·licitant d’ocupació (especialment, a col·lectius d’atenció prioritària) perquè les seves circumstàncies personals, socials o familiars no es tradueixin en barreres al llarg de la intermediació.

8. Nous col·lectius d’atenció prioritària (articles 50 al 54)

El Govern i les comunitats autònomes es comprometen a adoptar programes específics destinats a fomentar l’ocupació de les persones amb dificultats especials per a l’accés i el manteniment de l’ocupació i per al desenvolupament de la seva ocupabilitat. Es dissenyaran itineraris d’ocupació individuals i personalitzats per a elles.

Són col·lectius vulnerables d’atenció prioritària: les persones joves (la llei considera «persones joves» aquelles que tinguin menys 30 anys o siguin beneficiàries del Sistema Nacional de Garantia Juvenil), especialment, amb baixa qualificació; les persones desocupades de llarga durada, les persones amb discapacitat, les persones amb capacitat intel·lectual límit, les persones LGTBI (concretament, les trans), les persones de més 45 anys, les persones migrants, les persones beneficiàries de protecció internacional i les que sol·licitin protecció internacional, les dones amb baixa qualificació, les dones víctimes de violència de gènere, les persones en situació d’exclusió social, les persones gitanes o les que pertanyin a altres grups poblacionals ètnics o religiosos, les persones treballadores provinents de sectors en reestructuració, les persones afectades per drogodependències i altres addiccions, les persones que estiguin sota la guàrdia i la tutela de les administracions públiques, i les persones descendents en primer grau de dones víctimes de violència de gènere, entre d’altres.

9. Inspecció de Treball i expedients de regulació d’ocupació (article 64, disposició final vuitena 2 i article 51.2 ET)

La norma enumera els següents òrgans de seguiment i control dels fons d’ocupació d’àmbit nacional: l’Agència Espanyola d’Ocupació, els òrgans autonòmics (pel que fa a la gestió transferida), la Inspecció de Treball i Seguretat Social, la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, el Tribunal de Comptes i, si és el cas, els òrgans comunitaris o els organismes designats per l’Estat com a autoritats de gestió i pagadores dels fons estructurals.

La Inspecció de Treball veu reforçades la seves funcions. La principal novetat és el seu paper en els expedients de regulació d’ocupació, en què controlarà si les causes que van motivar la decisió extintiva de l’empresari eren adequades.

En aquests expedients, després de la comunicació empresarial als representants legals de les persones treballadores i a l’autoritat laboral, l’autoritat traslladarà a l’entitat gestora les prestacions per desocupació i recaptarà l’informe preceptiu de la Inspecció, que s’evacuarà en 15 dies, comptadors des de la notificació a l’autoritat laboral de la fi de les consultes. L’informe, a més de comprovar els extrems de la comunicació i el desenvolupament del període de consultes, es pronunciarà sobre les causes especificades per l’empresa en la comunicació inicial i constatarà que la documentació presentada s’ajusta a l’exigida en funció de la causa al·legada per a acomiadar.

10. Blindatge del salari mínim inembargable (disposició final vuitena 1 i article 27.2 ET)

El legislador ha blindat la inembargabilitat del salari mínim interprofessional, amb independència de la fórmula de computar-lo, el tipus de retribució o el termini per a la meritació.

D’aquesta manera, tant la quantia anual com mensual de l’SMI és inembargable. Per determinar-ne la quantia, es tindrà en compte el període de meritació i la forma de còmput, tant si inclou el prorrateig de les pagues extraordinàries o no, i es garantirà la inembargabilitat de la quantia que resulti en cada cas. Concretament, si juntament amb el salari mensual es percep una gratificació o una paga extraordinària, el límit d’inembargabilitat estarà constituït pel doble de l’import de l’SMI mensual i, en cas que el salari mensual percebut inclogui la part proporcional de les pagues o gratificacions extraordinàries, el límit serà l’import de l’SMI en còmput anual prorratejat entre 12 mesos.

SANCHEZ & JORDANA