MERCANTIL

LLEI DE STRATUPS DE LA UNIÓ EUROPEA

Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l’ecosistema de les empreses emergents (BOE núm. 306 de 22 de desembre de 2022).

Entrada en vigor: 23 de desembre de 2022.

Amb aquesta nova llei s’adapta el marc aplicable de les especificitats de les startups, en l’àmbit administratiu, fiscal, civil i mercantil, amb la finalitat de donar-los suport al llarg del cicle de vida, concretament, durant les primeres etapes. Per fer-ho, s’impulsa la creació i el creixement de les empreses emergents innovadores de base digital i d’alt creixement, i es reforcen les mesures per a atreure talent i inversors internacionals, de manera que la llei respon a la singularitat d’aquest tipus d’empreses i les principals demandes del sector.

Concepte de startups (article 3)

Una startup o empresa emergent és una entitat de nova creació que ven productes o serveis mitjançant l’ús intensiu de tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). A Espanya, amb la nova regulació, a més a més, ha de reunir els requisits següents:

• Tenir menys de 5 anys o 7, si és una empresa de biotecnologia, d’energia, industrial o d’altres sectors estratègics.

• No provenir de fusions, d’escissions o de transformacions d’empreses no emergents.

• Tenir una seu social, un domicili social o un establiment permanent a Espanya.

• Disposar del 60 % de la plantilla amb contracte laboral a Espanya. A les cooperatives, es computaran dins la plantilla, únicament als efectes del percentatge esmentat, els socis treballadors i els socis de treball que tinguin una relació de naturalesa societària.

• Ser un projecte d’emprenedoria innovadora amb un model de negoci escalable.

• No distribuir dividends o retorns en el cas de les cooperatives.

• No cotitzar en mercats secundaris.

Pèrdua de la condició d’empresa emergent (article 6)

Una empresa deixarà de ser reconeguda com empresa emergent quan vulneri els límits esmentats més amunt (perquè fa més de 5 anys que està en actiu o perquè comença a distribuir dividends, per exemple) o si:

• L’adquireix una altra empresa no-startup.

• S’extingeix prematurament.

• Porta a terme una activitat que generi «un dany significatiu al medi ambient».

• Supera el valor de deu milions d’euros en el volum del negoci anual.

• Els administradors o els socis (amb una participació del 5 %, almenys, del capital social) són condemnats per algun delicte.

Durant els tres primers anys «de vida», les startups podran perdre fins a la meitat del patrimoni sense haver de dissoldre la societat, sempre que no sigui proceden sol·licitar la declaració de concurs (article 13).

Caràcter innovador (article 4)

Els emprenedors que es vulguin acollir als beneficis i a les especialitats previstos hauran de sol·licitar a ENISA, Empresa Nacional d’Innovació SME SA, que n’avaluï totes les característiques, a més del caràcter innovador del model de negoci. La innovació proposada podrà ser de producte o de negoci.

El procediment d’avaluació s’efectuarà en un termini que no superi els tres mesos, tenint en compte el silenci administratiu positiu en el reconeixement d’aquesta avaluació.

La innovació requerida ha de ser capaç de «resoldre un problema o millorar una situació existent mitjançant el desenvolupament de productes, serveis o processos nous o millorats».

ENISA o, si és el cas, l’organisme públic vinculat o dependent de l’Administració General de l’Estat en el qual el Govern delegui aquesta funció, podrà denegar l’acreditació quan el model de negoci presenti dubtes raonables de potencials riscos reputacionals, reguladors, ètics o especulatius.

Avantatges fiscals

Podran tributar a un tipus del 15 % en l’impost de societats (article 7)

La mesura més important que inclou la nova llei és la reducció de fins al 15 % del tipus que hauran de pagar les empreses que es considerin «emergents» en l’Impost de Societats. Segons la norma, els contribuents d’aquests impostos que tinguin la condició d’empresa emergent tributaran durant el primer període impositiu en què, tenint aquesta condició, la base imposable resulti positiva, i en els tres següents, sempre que mantinguin aquesta condició, al tipus del 15 % en Societats.

Ajornament de deutes tributaris (article 8)

La llei recull que es podrà sol·licitar, per a l’impost de societats i per a l’impost sobre la renda de no residents, els dos primers anys en què la base imposable sigui positiva. Així, Hisenda concedirà l’ajornament, sense meritació d’interessos de demora, per un període de dotze i sis mesos, respectivament.

Per gaudir d’aquest benefici, cal que el sol·licitant es trobi al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries a la data en què s’efectuï la sol·licitud d’ajornament i, a més, que l’autoliquidació es presenti dins el termini establert.

La llei de startups estableix que l’Agència Tributària pugui comprovar si les empreses compleixen o si mantenen els requisits que cal per a poder-se’n beneficiar, i incentius fiscals (article 5.1).

Menys impostos si ets inversor (disposició final 3.4)

La iniciativa incrementa tant la base màxima de deducció per invertir en aquestes empreses emergents (dels 60.000 euros als 100.000 euros a l’any) com el tipus de deducció (del 30 % al 50 %).

Així mateix, s’augmenta, amb caràcter general, de tres a cinc anys el termini per subscriure les accions o les participacions a partir de la constitució de l’entitat, i fins a set anys per a determinades categories d’empreses emergents. A banda, es permet als socis fundadors l’aplicació d’aquesta deducció amb independència del percentatge de participació en el capital social de l’entitat.

Stock options (disposició final 3.2)

Les stock options són un mecanisme que possibilita incloure en la remuneració d’un empleat «opcions per adquirir accions de la signatura durant un període de temps» i «habitualment a un preu per sota del mercat».

En un negoci que comença, poder remunerar part del sou mitjançant accions de la mateixa empresa fa que el negoci guanyi liquiditat i que el treballador tingui un incentiu poderós per a augmentar la seva implicació en el projecte. Però si això es trasllada a l’IRPF de l’empleat, i finalment ha de tributar amb diners un negoci que encara no ho és, pot ser que no sigui atractiu. Fins ara, hi havia una exempció de 12.000 euros anuals i amb la nova llei aquesta exempció serà de 50.000 euros. A més, a partir d’ara, només es tributarà quan es venguin les accions i no cada any que es conservin amb titularitat.

Nòmades digitals (disposició final 5.4)

Es tracta de persones amb ocupacions que els permeten teletreballar i canviar de residència habitualment. Amb la irrupció d’aquest nou protagonista es regula la possibilitat que puguin residir a Espanya i treballar-hi durant cinc anys.

De fet, la llei diu, textualment:

«Aquells estrangers que sol·licitin entrar a Espanya o si són titulars d’una autorització d’estada, de residència o d’un visat i volen iniciar, desenvolupar o dirigir una activitat econòmica com a emprenedors, siguin proveïts d’una autorització de residència per a activitat empresarial, que tindrà validesa a tot el territori nacional i una vigència de 3 anys. Una vegada complert aquest termini, podran sol·licitar la renovació de l’autorització de residència dos anys més, i poden obtenir la residència permanent als cinc anys».

A més a més, es crea per a ells un règim tributari especial en l’impost sobre la renda de no residents: es passa de deu anys a cinc el requisit de no residència prèvia al nostre país.

Igualment, s’instaura un nou tipus de «visat per al teletreball» que permet als teletreballadors estrangers entrar al nostre país i viure-hi durant un màxim d’un any (disposició final 5.9).

Els inversors i els freelance estrangers que treballin per a empreses emergents espanyoles es podran acollir al règim d’impatriats (sempre que el 40 % de la seva facturació sigui per a aquestes empreses, tributaran l’IRPF al 24 %).

Simplificació de tràmits administratius (article 12)

Es preveu la creació d’una empresa per mitjans telemàtics i s’agilitzen els tràmits perquè es pugui crear en un període d’entre 6 hores i 5 dies, en casos especials amb estatuts personalitzats. A més, la publicació de les actes d’inscripció al Butlletí del Registre Mercantil estarà exempta del pagament de les taxes.

Es rebaixen els aranzels notarials i registrals a 60 euros i 40 euros, respectivament, si els emprenedors:

• S’acullen als estatuts tipus.

• Fan servir el sistema de tramitació telemàtica del Centre d’Informació i Xarxa de Creació d’Empresa.

• Si el capital social no arriba a 3.100 euros.

D’altra banda, per fomentar la inversió en empreses emergents es permet que les persones físiques sense nacionalitat espanyola i sense residència al territori nacional puguin sol·licitar a l’Agència Estatal d’Administració Tributària un número d’identificació fiscal sense que estiguin obligades, a aquest efecte, a obtenir un número d’identitat d’estranger (article 9.1).

Beneficis laborals (disposició final 4)

S’elimina l’obligació de donar-se d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) durant tres anys, sempre que l’emprenedor que posi en marxa una empresa emergent ja estigui, d’altra banda, contractat com a assalariat per una altra empresa; és a dir, que es trobi en el Règim de Pluriactivitat (que cotitzi en el RETA i en el Règim General).

D’altra banda:

• S’equipara l’accés als beneficis per professional altament qualificat per a persones amb estudis de formació professional (disposició final 5).

• S’eliminen els requisits a les empreses per a comptar amb aquests treballadors.

• S’amplia un any més, fins a un total de dos anys, el permís previst perquè els estudiants estrangers d’educació superior puguin trobar feina o iniciar un projecte empresarial quan acabin els estudis (disposició final 4).

Emprenedoria en sèrie (article 3.2)

S’estableix la possibilitat perquè un autònom que ha iniciat un projecte i li ha anat malament pugui tornar a intentar-ho il·limitadament, beneficiant-se dels mateixos avantatges.

Apostar per aquesta política continuada és important, perquè com més projectes s’emprenguin, més aprenentatge hi ha i, per tant, més probabilitat d’èxit. La primera vegada que s’emprèn un projecte, la possibilitat de fracassar supera el 50 %; en canvi, el percentatge es redueix en les ocasions següents fins que es redueix de manera exponencial a partir del quart projecte, en què la possibilitat de fracàs no arriba al 8 %.

Carried interest (disposición final 3)

La terminologia carried interest significa interès meritat, tot i que en el món de la inversió es coneix com a comissió per rendibilitat.

Les startups acostumen a començar amb un capital inicial reduït, i per això són importants els inversors externs, ja que sense aquests inversos, l’empresa no podria créixer. D’aquesta manera entren en joc els business angels i les entitats de venture capital.

La comissió per rendibilitat és una part dels guanys d’un fons privat o d’un capital privat, que compensa una gestió ben feta. Ara bé, el fons ha de rendir al nivell previst o per sobre del que s’espera i, si no és així, afecta la comissió de rendibilitat.

Doncs bé, fins ara, a Espanya, aquestes quantitats tributaven com a rendiments del treball (sou) en comptes de tributar com a rendiment del capital (dividends). Això feia que, en alguns casos, la fiscalitat fos el doble. Amb aquesta nova llei encara es consideraran rendiments del treball, però exempts al 50 % .

Nou informe de transparència fiscal (disposició final 6)

La iniciativa obligarà qualsevol empresa dominant d’un grup que superi els 750 milions d’euros en ingressos anuals, en cadascun dels últims dos exercicis, a detallar, amb informació separada per cada estat membre on desenvolupi l’activitat, l’import de beneficis o de pèrdues abans dels impostos o l’import de les reserves al final de cada exercici.

Quan?

Aquest informe de transparència començarà a aplicar-se en els exercicis econòmics que s’iniciïn a partir del 22 de juny de 2024.

On es publicarà?

Aquest document s’haurà de publicar en un termini de sis mesos, a partir de la data de tancament de l’exercici, i s’haurà de dipositar en el Registre Mercantil, juntament amb els documents que integrin els comptes anuals. A banda, les empreses hauran de fer públic l’informe a la pàgina web en un termini màxim de sis mesos, amb l’accés gratuït, almenys, durant cinc anys consecutius.

Emprenedoria rural (article 2.d)

Es potencia l’emprenedoria rural, posant en marxa projectes pilot en entorns rurals i adequant les iniciatives que recull la llei al Territori Rural Intel·ligent, un projecte que preveu la incorporació de les noves tecnologies en àmbits com l’agricultura, la ramaderia, l’urbanisme o el medi ambient dels pobles.

Agència Espanyola de Supervisió d’Intel·ligència Artificial (disposició addicional 7)

La regulació nova inclou la creació de l’Agència Espanyola de Supervisió d’Intel·ligència Artificial com a organisme públic amb personalitat jurídica pública, amb patrimoni propi, amb plena capacitat d’obrar i amb potestats administrativa, inspectora i sancionadora.

Desenvolupaments futurs

Per últim, pel que fa a altres compromisos de desenvolupament assumits, cal recordar els terminis següents:

— Tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, és a dir, abans del 24 de març de 2023, el govern aprovarà per reial decret diferents models d’estatuts tipus, que s’incorporaran a les escriptures públiques de constitució, tots dos adaptats a les necessitats de les empreses emergents.

— Sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, és a dir, abans del 24 de juny de 2023, el Consell de Ministres aprovarà un reial decret que reguli el funcionament del Fòrum Nacional d’Empreses Emergents.