SANCHEZ & JORDANA, S.L.

Març 2023

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

La Campanya de la Renda 2022 comença l’11 d’abril

La Campanya de la Renda i Patrimoni 2022 començarà el 11 d’abril pròxim amb la presentació de les declaracions per internet, d’acord amb el calendari del contribuent de l’Agència Tributària.

La Campanya de la Renda d’enguany, que correspon als ingressos obtinguts el 2022, s’allargarà de l’1 al 30 de juny de manera ordinària, però, prèviament, des del pròxim 11 d’abril ja es podran presentar les primeres declaracions de l’IRPF i del Patrimoni a través d’internet, un mitjà que ja fan servir nou de cada deu contribuents.

Així mateix, des del 5 de maig fins al 30 de juny també es podrà presentar la declaració de l’IRPF per telèfon, i entre l’1 i el 30 de juny, coincidint amb el període ordinari de la campanya, els contribuents podran presentar la declaració a les oficines de l’Agència Tributària. El termini per als ingressos i la domiciliació bancària acaba el 27 de juny.

Entre les novetats que cal tenir en compte de cara a aquesta campanya, destaca l’aportació individual màxima als plans de pensions privats amb dret a deducció en l’IRPF, que passa a 1.500 euros anuals.

Per contra, les aportacions màximes als plans d’empresa amb dret a deducció pugen als 8.500 euros per al 2022. Entre les dues, l’aportació total amb beneficis fiscals es manté en 10.000 euros anuals.

Tindran efectes en la declaració de la renda d’enguany les modificacions de les escales del gravamen de l’IRPF aprovades amb efectes retroactius per al 2022 en algunes comunitats autònomes, amb l’objectiu de pal·liar la pujada de preus registrada al llarg de l’any.

D’altra banda, també s’ha creat l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes, que es configura com un impost complementari de l’impost sobre el patrimoni, de caràcter estatal, no susceptible de cessió a les comunitats autònomes, per a gravar amb una quota addicional els patrimonis de les persones físiques amb una quantia superior a 3.000.000 d’euros.

Agència Europa Press

L’OCDE eleva a més de 200.000 milions anuals la recaptació del mínim global de Societats del 15 %

La implantació d’un impost mínim global de societats del 15 % permetrà generar guanys d’ingressos anuals al voltant de 203.395 milions d’euros, una xifra que suposa una revisió a l’alça per part de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que anteriorment havia estimat uns 138.679 milions d’euros de recaptació addicional.

Així mateix, l’organització també ha revisat a l’alça l’estimació que fa de l’abast del «Pilar U» de la reforma, que pretén assignar els ingressos fiscals a les jurisdiccions on es consumeixin els béns o els serveis venuts, fins a 184.905 milions d’euros en comptes dels 115.566 milions d’euros de l’estimació anterior.

D’aquesta manera, s’espera que aquesta cobertura més gran per a l’assignació de drets fiscals condueixi a guanys anuals d’ingressos fiscals globals d’entre 12.019 i 33.283 milions d’euros.

L’OCDE destaca que al voltant del 50 % dels guanys estimats provenen de grans empreses digitals, com ara fabricants de productes electrònics o d’empreses d’internet, i la resta, d’altres sectors no digitals, com ara del dels productes farmacèutics.

L’actualització de les avaluacions anteriors de l’OCDE mostra que els guanys d’ingressos projectats han augmentat i encara augmenten amb el temps, tant per les revisions del disseny de la reforma fiscal com per l’augment de la rendibilitat de les empreses multinacionals incloses en l’estudi.

Així mateix, l’OCDE destaca que l’actualització mostra també guanys d’ingressos més grans en relació amb el «Pilar Dos», fet que reflecteix alguns augments en beneficis amb impostos baixos, incloent-hi el resultat d’una millor cobertura de les dades.

«La comunitat internacional ha aconseguit un progrés significatiu cap a la implementació d’aquestes reformes, que estan dissenyades per a fer que els nostres acords fiscals internacionals siguin més justos i funcionin millor en una economia mundial digitalitzada i globalitzada», explica el secretari general de l’OCDE, Mathias Cormann.

L’entrada en vigor del nou marc fiscal internacional, incloent-hi l’aplicació d’un impost mínim del 15 %, tindrà lloc el 2024, en comptes del 2023 com s’havia previst inicialment.

Segons Cormann, la implementació generalitzada de la reforma també ajudarà a estabilitzar el sistema fiscal internacional, a millorar la seguretat fiscal i a evitar la proliferació d’impostos unilaterals sobre els serveis digitals, així com les disputes fiscals i comercials associades, «cosa que seria dolenta per a l’economia global i les economies de tot el món».

Agència Europa Press

Principals tendències per a la gestió de persones el 2023

La consultora espanyola Watch&Act ha identificat aquestes set tendències que determinaran la gestió d’equips per al 2023:

1. Lideratge adaptat a un entorn BANI. Aquest concepte es fa servir per descriure el context global de confusió i d’incertesa heretat després de la pandèmia. És l’acrònim de l’anglés BrittleAnxious (ansietat), Non linear (no lineal), Incomprehensible (incomprensible): un reflex d’un entorn impredictible i ambigu que es pot desestabilitzar en qualsevol moment i que genera inseguretat. Per això, el bon líder haurà d’impulsar equips resilients i flexibles al canvi i mantenir una gestió personalitzada dels equips. A més, ha de fomentar la innovació i aplicar metodologies que afavoreixin l’agilitat en la manera de treballar.

2. Prevenció de riscos psicosocials. Sens dubte, aquest és el gran repte que el conjunt de la societat ha d’afrontar els pròxims anys. És complicat ajudar a mantenir l’equilibri i la salut mental d’una societat cada vegada més subjecta a l’estrès, a les pressions i als nivells d’exigència emocional superiors, i requereix altes dosis de personalització. Suposa la capacitat de les organitzacions de parar atenció al que senten i viuen els empleats, de respondre a les seves necessitats de manera individual (no tothom té els mateixos problemes ni requereix les mateixes solucions) i d’establir dinàmiques d’escolta i de relació capaces de prevenir el deteriorament abans que es produeixi.

3. Escolta activa del client i de l’empleat. Aquest és un dels aspectes que, sens dubte, més creixeran el 2023. Les empreses han d’estar molt atentes al que passa al seu voltant i a dins; han de tenir la capacitat de captar tot aquest flux de sentiments i d’experiències dels clients i dels empleats, d’analitzar-ho de manera automàtica i immediata i, el que és més important, de prendre decisions en temps real, vinculant tots dos mons, compassant les seves vivències i les reaccions de l’empresa, ja que és una qüestió que marca les diferències entre els competidors. En el futur, disposar de la tecnologia i de la metodologia per a gestionar aquest element serà imprescindible.

4. Gestió d’entorns híbrids. La tornada a la feina presencial s’ha d’equilibrar amb la pràctica del teletreball. Els empleats demanen, cada vegada més, poder organitzar-se el temps, aprofitant-se de les capacitats de la tecnologia i de l’experiència de la COVID. Però en moltes empreses encara no hi ha una autèntica revisió en aquest sentit de les polítiques de recursos humans i un procés d’adaptació a aquest entorn, en el qual no només s’inclou l’horari, sinó també la manera de treballar, les dinàmiques de relacions dels equips, la tècnica en la gestió d’equips remots o distribuïts per part dels comandaments i directius, la manera d’avaluar i de controlar, les eines de gestió, etc.

5. Potenciació del talent de l’empresa. És temps d’apostar per un autèntic programa estratègic de reciclatge i formació (reskilling i upskilling en anglès), que va molt més enllà de la formació tradicional. Es tracta de preparar els equips per al futur que l’organització vol, que adquireixin les competències necessàries per a passar al nivell següent. El procés d’anàlisi d’aquest «viatge», la detecció de les necessitats que cal cobrir i la capacitat d’anticipar el punt de destinació són les autèntiques fites del procés, i no només els cursos o les formacions en què s’ha de materialitzar. Equips capacitats, enfocats al futur i adaptant-se contínuament són les palanques necessàries per a una gestió eficaç.

6. Impuls de les soft skills. La tecnologia ha assumit i assumirà cada vegada més protagonisme en les organitzacions. I també la diferenciació, el canvi i la creativitat seran cada vegada més necessaris per a complir els objectius estratègics de les empreses. En aquest context, és important poder identificar les destreses més rellevants de cada persona o per a cada funció, i posar fi al model rígid de competències associades al lloc, substituint-lo per un model flexible i dinàmic de skills aptes per funció i per persona. Caldrà invertir en tecnologia per a definir aquest model i gestionar-lo, i la intel·ligència artificial tindrà un paper clau en aquest procés.

7. Foment del compromís dels empleats. En entorns incerts, flexibles, dinàmics i en què les emocions i l’experiència són fonamentals, el compromís dels empleats amb el projecte empresarial i la gestió d’aquest compromís són cada vegada més importants. La clau és passar de la informació que ens ofereixen les eines actuals (enquestes de clima, etc.) a autèntics models de gestió que permetin identificar els aspectes que construeixen compromís, aquells que resten i com es tracten a nivell d’equip i de comandament operatiu a l’empresa. D’aquesta manera s’adquireix una experiència i una visió de l’empresa que suposa clarament un abans i un després.

LA LEY

La UE llança un fons de més de 60 milions per a la protecció intel·lectual de les pimes

La Comissió Europea i l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (UE) han posat en marxa l’edició de 2023 del fons per a petites i mitjanes empreses (pimes), dotat amb 60 milions d’euros en vals per a ajudar a protegir la propietat intel·lectual de les pimes establertes a la UE.

Concretament, els vals ofereixen als sol·licitants l’oportunitat de cobrir determinats costos relacionats amb l’avaluació de les necessitats de propietat intel·lectual, mitjançant serveis d’exploració que presten els estats membre.

A més, el val es pot fer servir com a reembossament d’un seguit d’eines de protecció de la propietat intel·lectual, inclosos els costos de registre de patents, de marques i de dissenys i, per primera vegada, el fons també cobrirà el reembossament de les obtencions vegetals i de les patents europees.

El fons de 60 milions d’euros per al 2023 inclou 5,1 milions d’euros de finançament de la Comissió per a serveis relacionats amb patents, i això permetrà a una pime estalviar-se 1.500 euros per sol·licitud.

Amb aquestes ajudes la Comissió busca donar suport a les pimes perquè gestionin millor les seves carteres de propietat intel·lectual, per tal d’ajudar-les a accelerar les transicions ecològica i digital, així com fomentar la recuperació general de crisis recents, com ara la COVID-19 i l’impacte de la invasió russa d’Ucraïna.

Agència Europa Press

SANCHEZ & JORDANA