Adeu als diners en efectiu

Les monedes i els bitllets ja són història; o, almenys, això sembla. Els clients s’han acostumat a nous mètodes de pagament i cada vegada hi ha més gent que ha deixat enrere els diners en efectiu. Per això sorgeixen noves fórmules de pagament que no paren de guanyar terreny. Segons l’enquesta «Nous hàbits en mètodes de pagament a Espanya» de PaynoPain, una empresa tecnològica espanyola especialitzada en el desenvolupament d’eines de pagaments online, 9 de cada 10 usuaris ja no porten diners en efectiu.

Tot i que la targeta bancària és l’opció preferida, tant per a comprar per Internet (92 %) com per a comprar a les botigues físiques (96 %), el ventall és més ampli. Per això, PaynoPain destaca les cinc fórmules de pagament predominants:

1. Targeta bancària: és l’opció preferida del 90 % dels clients. Molts negocis disposen d’eines per oferir una experiència de compra segura, senzilla i ràpida. Una d’aquestes eines és Paylands, una passarel·la de pagaments integral i omnicanal amb una interfície adaptable que assegura una experiència òptima a l’usuari. Amb aquesta eina, els professionals de sectors com l’hoteler poden millorar la seva gestió sense renunciar a la seguretat i els clients poden pagar amb qualsevol divisa internacional i optar a diferents mètodes i terminis de pagament.

2. Bizum: cada vegada hi ha més usuaris que fan servir Bizum per enviar o sol·licitar diners als amics. Els àpats familiars i les reunions entre amics pràcticament no s’entenen sense aquest mètode. Els comerços, a partir d’una eina com Paylands, disposen de Bizum com una opció de pagament. D’aquesta manera, s’aporta una opció més per a comprar d’una forma molt més ràpida i immediata.

3. Wallets: els últims anys els moneders electrònics s’han consolidat com una fórmula de pagament que cal tenir molt en compte. Emmagatzemen les dades de les targetes de manera segura, per això els usuaris ja no han de portar els moneders a sobre, i això ha convertit els wallets en l’opció preferida del 15 % dels usuaris. Hi ha altres aplicacions, com ara CHANGEiT, un ecosistema de pagaments, que permeten concentrar infinites funcionalitats de pagament, d’enviaments de diners, d’aplicació POS i de programes de fidelització.

4. Tap&Drop: la tendència contactless ha guanyat terreny recentment. Per això, PaynoPain ha creat l’aplicació Tap&Drop, amb què els usuaris poden pagar per mitjà del smartphone a les màquines de venda automàtica, que es converteixen en un dispositiu intel·ligent i els permeten fer pagaments vinculant el telèfon mòbil mitjançant el bluetooth.

5. Tap2Phone: aquesta fórmula de pagament permet als comerciants convertir els seus smartphones en punts de venda sense necessitar un hardware. D’aquesta manera, els comerços podran acceptar els cobraments simplement fent servir el dispositiu mòbil; per tant, si disposen d’una aplicació eficaç no caldrà que comptin amb un terminal d’acceptació de pagaments.

LA LEY

El Suprem avala que les empreses obliguin els treballadors a fitxar quan surten a fumar o al cafè

El Tribunal Suprem ha rebutjat un recurs de cassació presentat per CCOO contra les gasolineres Galp i d’aquesta manera ha avalat que les empreses obliguin els treballadors a fitxar quan surten a fumar o a prendre cafè.

El 2019 el sindicat ja va presentar a l’Audiència Nacional una demanda contra la companyia en què demanava que es declarés nul el còmput de fitxatges d’incidència sobre l’absentisme per fumar, prendre cafè o esmorzar, que fins llavors s’integraven en la jornada laboral i no es fitxaven ni es descomptaven.

En aquesta primera demanda, CCOO també exigia la nul·litat que les hores extraordinàries depenguessin d’una autorització prèvia per part del responsable directe i el nou còmput de jornada establert per Galp, amb la comptabilització dels viatges de treball com a jornada normal.

L’Audiència Nacional va rebutjar llavors aquesta demanda i ara torna a fer-ho el Suprem amb aquest recurs de cassació. El Suprem ha confirmat la sentència de 2019 de l’Audiència Nacional.

Agencia Europa Press

L’IMV, la prestació social que més queixes rep davant el Defensor del Poble

La prestació de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) és la prestació social que ocasiona més queixes dels ciutadans davant el Defensor del Poble, més i tot que les diferents modalitats de la pensió de la jubilació.

L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) rep «centenars de milers» d’expedients de sol·licitud, de reclamació prèvia a la via jurisdiccional, de revisió i de reintegrament de prestacions indegudes.

Per al Defensor, el repte més gran al qual s’enfronta a l’hora de gestionar aquesta prestació, a més del volum d’expedients, és la necessitat d’incorporar de manera automatitzada molta informació procedent d’altres administracions públiques.

A més a més, la institució assenyala que l’INSS i, posteriorment, la Secretaria d’Estat de Seguretat Social i Pensions «no han acceptat» el plantejament del Defensor del Poble perquè s’excloguin del còmput del patrimoni que es té en compte per a accedir a l’IMV aquells béns immobles que no estan a la disposició del seu titular.

Quant als requisits de les unitats de convivència, el Defensor del Poble ha tramitat diferents queixes sobre la manera com l’INSS interpreta els canvis en la composició de les unitats de convivència beneficiàries de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), i sobre el requisit que estiguin constituïdes amb sis mesos d’antelació.

També ha rebut «nombroses» queixes per la denegació de la prestació, tant a sol·licitants individuals com a unitats de convivència, perquè les dades declarades en la sol·licitud no coincideixen amb les dades del padró i hi ha més persones que viuen al domicili.

Així mateix, la institució ha examinat la situació de les persones sense recursos que resideixen al domicili d’un tercer, sense pagar contraprestació econòmica, per amistat, solidaritat o la soledat.

En aquest sentit, la institució ha sol·licitat informació a l’INSS sobre la futura resolució d’expedients que puguin incoar els refugiats ucraïnesos acollits en domicilis particulars, que han arribat a Espanya des de febrer de 2022, ja que molts d’ells podran complir el requisit temporal de residència legal d’un any a Espanya.

El Defensor també ha advertit de la «preocupació pels perjudicis» que ocasiona el sistema d’actualització de la quantia de l’IMV, amb efectes a partir de l’1 de gener de cada any, prenent com a referència els ingressos anuals computables de l’exercici anterior, segons les dades que aporten les hisendes públiques corresponents.

Segons adverteix la institució, l’encreuament de dades sobre la situació econòmica dels beneficiaris entre l’INSS i l’administració tributària es demora «massa mesos» i, per tant, els beneficiaris de la prestació reben «una quantia que realment no reflecteix la seva situació econòmica durant gairebé tot l’any, i després s’acorda el reintegrament o el pagament d’endarreriments».

D’altra banda, el Defensor del Poble ha recomanat a la Secretaria d’Estat d’Hisenda que estudiï la modificació de la LIRPF, per eximir del pagament de l’IRPF les ajudes estatals de caràcter social que percebin els col·lectius en risc d’exclusió social i equiparar així la tributació amb les ajudes que abonen les comunitats autònomes i les entitats locals amb la mateixa finalitat.

Agencia Europa Press

Els inspectors d’Hisenda creuen que el nou Pla de Control Tributari és un model esgotat

L’Associació d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat (IHE) considera que les directrius del Pla Anual de Control 2023 ofereixen «poques novetats» pel que fa a la tributació i tornen a respondre a un model de control de l’Agència Tributària «esgotat».

En el pla s’assenyala com a novetats la implantació d’un nou model d’informació i assistència, nous criteris per a la imposició de sancions en gestió, una millora en les feines de planificació i selecció, el seguiment de la conducta del contribuent que ha estat objecte de regularització prèvia, les iniciatives que sorgeixen a conseqüència de la presidència de la UE per Espanya i l’assumpció per part de l’AEAT de la gestió dels nous gravàmens temporals de les energètiques i entitats bancàries, així com de l’impost a les grans fortunes.

«Cap de les novetats del pla citades té una gran repercussió en les actuacions que s’haurien de dur a terme per erradicar el frau més greu i sofisticat», avisen els inspectors mitjançant un comunicat.

L’Associació d’Inspectors d’Hisenda fa temps que adverteix que, tot i que les directrius que figuren als diferents plans de control són encertades, finalment perden eficàcia, sobretot, perquè el model de control actual de l’AEAT està «esgotat» per diversos motius.

El primer motiu és que els plans dels últims anys incideixen principalment en l’objectiu de fomentar el compliment voluntari, ja que els inspectors creuen que aquest objectiu té un límit que ja s’ha assolit, i en són una prova, argumenten els inspectors, les últimes reformes legislatives relatives als recàrrecs per declaracions presentades fora de termini o a les sancions que cal imposar en cas d’infracció tributària.

El segon motiu pel qual consideren que el model de control està «esgotat» és per la manca de reformes organitzatives necessàries, la primera de les quals és la relativa al sistema d’objectius.

Els inspectors advoquen per crear un òrgan de control que efectuï totes les comprovacions i que el departament de gestió se centri en les feines d’assistència al contribuent i de gestió de les declaracions, que inclou liquidar discrepàncies en aquestes declaracions. «El seu objectiu prioritari no ha de ser efectuar liquidacions i recaptar», insisteixen.

A més, l’IHE considera que el departament de duanes i impostos especials s’hauria de dividir, deixar les competències de la gestió duanera a l’IHE i integrar la part de comprovació al nou òrgan de control que es proposa. Per últim, creuen que també s’haurien de fer reformes en els objectius i en els procediments del departament de recaptació.

Agencia Europa Press