Els 15 minuts de cortesia d’arribada i el temps d’esmorzar són treball efectiu

El Tribunal Suprem ha estimat els recursos interposats per tres sindicats (CCOO, UGT i SECB) sobre una sentència de l’Audiència Nacional referent a la plantilla de CaixaBank amb horari rígid. La sentència assenyala que s’ha de considerar temps de treball efectiu el marcatge efectuat durant els 15 minuts posteriors a l’hora pactada d’inici de la jornada, per als qui tinguin un control rígid d’horari i que no siguin empleats amb categoria de cap o assimilat.

Així mateix, la sentència desestima el recurs empresarial i manté el dret a comptabilitzar el temps d’esmorzar com a temps de treball efectiu. D’aquesta manera, també es regulen els acords previs a la implantació del nou sistema de registre de jornada.

El Suprem recorda que en una altra sentència recent, del 2023, havia recomanat que cada empresa compti amb una guia perquè els empleats disposin de les pautes necessàries per a saber, en cada moment, com han d’activar cadascuna de les funcions i opcions en l’eina de registre de jornada. En aquest cas, CaixaBank va elaborar aquesta guia i entenia que, com que el registre de jornada havia de ser el reflex fidel de la realitat, els minuts posteriors a l’hora d’entrada no es poden considerar com a treball efectiu.

El Tribunal Suprem, però, ha conclòs que qui arriba a la feina durant els 15 minuts posteriors a l’hora d’inici de la jornada té dret que el fitxatge es consideri efectuat de manera puntual. A tall de conclusió, recorda que el sistema de registre de jornada no pot servir per a introduir canvis en les condicions de treball o com a excusa per a desconèixer qualssevol drets, tenint en compte que l’acord d’empresa, de l’any 1991, té en compte aquesta previsió.

Agència Europa Press

Es crea l’Oficina Nacional d’Emprenedoria per donar suport a l’ecosistema de startups nacional

El Govern ha llançat l’Oficina Nacional d’Emprenedoria (ONE), una iniciativa amb l’objectiu principal de donar suport a l’ecosistema nacional de startups i que es posa en marxa mitjançant Red.es, una entitat adscrita al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.

La Plataforma ONE, que ja està activa, neix amb l’objectiu de «secundar, donar suport i acompanyar tot l’ecosistema emprenedor», que inclou des de startups fins a talent innovador, entitats públiques, associacions, centres de formació, inversors i professionals, entre d’altres.

La nova plataforma també busca afavorir l’emprenedoria innovadora i facilita coneixements a les persones que vulguin posar en marxa un projecte i «atreure el talent internacional tenint en compte les noves mesures previstes en la llei de startups».

En aquest context, la plataforma comptarà amb informació sobre els principals tràmits que han de fer les persones que vulguin emprendre un projecte a Espanya i recursos formatius «d’alta qualitat».

El Govern ha subratllat que el registre a la plataforma ofereix diversos beneficis als usuaris, com ara la visualització d’un «complet mapa» de l’ecosistema emprenedor a Espanya, un servei de suport especialitzat i la resolució de dubtes sobre tràmits o aspectes relacionats amb la llei de startups.

A més a més, permet completar un test d’autodiagnòstic per conèixer si es compleixen els requisits necessaris per a obtenir el certificat d’empresa emergent, així com accés a contingut exclusiu, l’opció de crear una agenda d’esdeveniments personalitzada o proposar noves trobades i ajudes per tal d’incorporar-les a la plataforma.

Agència Europa Press

L’Eurocambra dona suport a la norma «Euro 7» de reducció d’emissions de cotxes a partir del 2027

El ple del Parlament Europeu ha donat suport a la nova norma que fixa els estàndards de reducció d’emissions contaminants atmosfèriques procedents del transport per carretera, coneguda com «Euro» i que, tal com defensaven els governs, s’aplicarà per als cotxes i els vehicles lleugers a partir del 2027 i no del 2025, com volia Brussel·les.

El Parlament ha adoptat, amb 297 vots a favor, 190 en contra i 37 abstencions, l’acord pactat al desembre amb el Consell sobre aquest reglament que els Vint-i-set han d’adoptar encara formalment abans que pugui entrar en vigor.

La reforma s’aplicarà trenta mesos després de l’entrada en vigor en el cas dels cotxes i les camionetes, i quaranta-vuit mesos després de l’entrada en vigor en el cas d’autobusos, camions i remolcs; de fet, en la pràctica l’aplicació s’ajorna fins al 2027 i el 2029, respectivament.

La revisió acordada per la Unió Europea per a acompanyar la indústria en la transició cap al cotxe «net» el 2035 manté els límits d’emissions i les condicions de prova que ja hi havia en la norma anterior (Euro 6), i estableix límits més baixos per als vehicles pesants en comparació amb el reglament previ.

Per primer cop, les normes de la UE inclouran límits d’emissions de partícules de frens (PM10) per a cotxes i furgonetes, i requisits mínims de rendiment per a la durabilitat de la bateria en els cotxes elèctrics i híbrids.

Una altra de les novetats té a veure amb la creació d’un «passaport mediambiental» per a vehicles amb informació detallada sobre l’eficiència del vehicle en el moment de la matriculació, per exemple, sobre emissions de CO2, consum de combustible o autonomia elèctrica.

Agència Europa Press

La capacitat d’una empresa per a protegir les dades dels clients influeix directament en la seva reputació

Tal com es destaca des de LiceoTIC Training, els riscos potencials associats a la ciberseguretat i generats pel desconeixement del bon ús de la tecnologia entre els empleats (la intel·ligència artificial, entre d’altres) són motiu de preocupació per als CEO.

Així mateix, els riscos potencials associats a la ciberseguretat i generats per la intel·ligència artificial són motiu de preocupació per al 77 % dels CEO de les empreses. Els executius que expressen inquietud per la seguretat en línia de les seves empreses a causa de la intel·ligència artificial estan preocupats per l’augment del risc de possibles bretxes de seguretat que aquesta tecnologia podria ocasionar, segons un estudi que ha dut a terme per PwC.

D’altra banda, un altre informe fet per Accenture revela que el 70 % dels CEO espanyols dubta de la seva resiliència en cas de ciberatacs. Tanmateix, segons el mateix estudi, el 63 % dels directius afirma que, d’entrada, les seves organitzacions no incorporen la ciberseguretat en les estratègies comercials, en els serveis ni en els productes. De fet, en un informe publicat per Kaspersky es revela que un de cada tres executius (el 34 %) de nivell C (CEO, CFO, etc.) té dificultats per a parlar sobre l’adopció de noves solucions de seguretat. A més a més, el 22 % dels enquestats afirma que sovint no entén els termes, la tecnologia i els arguments que fa servir l’equip de seguretat TI de les empreses.

En aquest sentit, el director de LiceoTIC Training, Juan Carlos Gutiérrez, ha afirmat que «molts dels problemes relacionats amb la ciberseguretat estan associats al desconeixement i al mal ús de la tecnologia que tenen els empleats». Així, l’expert ha revelat que «la major part dels atacs que es produeixen tenen l’origen en un ús inadequat de la tecnologia. És cert que l’ús d’intel·ligència artificial pot accentuar aquest risc; justament per això, però, és vital que els directius coneguin aquesta tecnologia i sàpiguen quin potencial té per a poder fer-la servir de manera correcta i òptima».

És crucial que la ciberseguretat salvaguardi la informació confidencial. «Las empreses gestionen dades confidencials, inclosa la informació personal dels empleats i els clients, a més de secrets comercials i de propietat intel·lectual. La ciberseguretat ajuda a protegir aquesta informació contra accessos no autoritzats i fuites d’informació», ha explicat Gutiérrez.

En aquest sentit, la seguretat en línia és clau pel que fa al compliment normatiu. «Moltes indústries estan subjectes a regulacions estrictes sobre la gestió i la protecció de dades, com el GDPR a Europa. Els directius han d’assegurar-se que les seves empreses compleixin aquestes regulacions per evitar sancions i litigis», ha revelat el director de LiceoTIC Training.

D’altra banda, un altre punt que cal tenir en compte en matèria de seguretat IT és la confiança del client. La capacitat d’una empresa per a protegir les dades dels clients influeix directament en la seva reputació i en la confiança que els clients hi dipositen. Un únic incident de seguretat pot danyar greument aquesta confiança i pot tenir un impacte negatiu durador en la percepció de la marca.

Finalment, Gutiérrez ha subratllat que «els ciberatacs poden tenir conseqüències financeres devastadores, des dels costos directes de la resposta a l’incident fins a les pèrdues per interrupció del negoci, sense esmentar les possibles multes per incompliment de regulacions. Una estratègia efectiva de ciberseguretat ajuda a mitigar aquests riscos financers».

LA LEY